La raqueta

La raqueta constituei x un dels elements més importants del bàdminton, doncs és l’objecte amb el qual es colpeja el volant. Aquesta està formada per tres parts principals, el cap, que és la part superior de forma ovalada on hi ha el cordatge amb el que es colpeja el volant; la vareta o coll, que és la part que uneix el coll amb l’empunyadura o el mànec i la darrera part, que constitueix la part inferior de la raqueta i per on el jugador l’agafa.

La seva mesura està determinada per la normativa bàsica, on està establert que la seva alçada no pot superar els 68 centímetres i que com a màxim pot tenir 23 centímetres d’amplada. A més, la superfície del cap d’aquesta no pot superar els 6,566 cm².

Pel que es refereix al seu pes, cal afegir que aquest és molt lleuger, doncs la majoria estan formades de fibra de carbono-grafit, un material molt resistent, que permet que el pes d’aquestes oscil·li entre els 85 i els 120 grams. Aquest pes tant reduït permet que els moviments d’aquest esport siguin molt explosius i que la manejabilitat de la raqueta sigui més fàcil. No obstant, perquè això s’aconsegueixi, donat el baix pes de la raqueta, és important que en aquesta hi hagi un punt d’estabilitat ben focalitzat, normalment a uns 29 cm de l’empunyadura, que permet que el swing sigui molt més fàcil de fer, doncs sinó es pot donar una situació de swingweight.

Per acabar, cal dir que hi ha un seguit de factors que determinen la qualitat d’una raqueta, independentment del material. Per una banda, el número de peces que la formen és una variable a tenir en compte, doncs les de tres peces presenten una baixa qualitat mentre que les de dos i una peça, solen ser més bones ja que transmeten més força i precisió al volant. Per altra banda, és important que aquesta presenti certa flexibilitat a la zona de l’eix, perquè aquest és un dels altres aspectes amb els quals s’aconsegueix que a partir d’un petit moviment, es transmeti molta força al volant. Finalment, el darrer condicionant és la rigidesa de tot el contorn de la raqueta, exceptuant la zona de l’eix, doncs això permet que durant el procés de transmissió de força de la raqueta al volant no es perdi energia.

       Materials addicionals de la raqueta

A la raqueta hi ha dos elements addicionals que varien segons el jugador i les seves preferències.

Un dels elements és el cordatge de la raqueta, és a dir, el conjunt de cordes amb les quals s’impacta el volant, que en el bàdminton són les més fines dels esports de raqueta. Aquest està fet de material sintètic, i normalment per a poder encordar una raqueta es necessiten entre 9-10 metres del cordatge, que normalment es posen a una tensió d’entre 7 i 12 kg, segons el nivell del jugador i el seu estil de joc.

Per altra banda, el següent element afegit és el grip que consisteix en una cinta que cobreix l’empunyadura de la raqueta per evitar que aquesta patini. Cal dir que aquest pot ser sintètic o de tovallola, segons les preferències del jugador, qui també pot escollir el seu gruix segons com el col·loqui.

 

El Volant

El volant o ploma, juntament amb la raqueta, és un element imprescindible per a jugar a bàdminton. Aquest té una forma cònica, i esta format per setze plomes de l’ala esquerra de l’oca que estan enganxades a una semiesfera de suro coberta per una fina capa de cuir, mitjançant l’ús de un fil gruixut molt resistent. A més, cal esmentar que a la part superior del suro, hi ha una cinta de color que serveix per evitar que el cuir es separi.

La característica forma aerodinàmica del volant, fa que el suro del projectil projectiu  de sempre acabi situant-se a la part davantera.

Tot i això, cal dir que a part dels volants de ploma, utilitzats en l’alta competició perquè aporten molta més precisió i qualitat en els cops, també existeixen els volants sintètics formats de nylon. Aquests volants són molt més resistents i econòmics que els de ploma i sobretot s’utilitzen en la iniciació, però aquests no aporten tanta qualitat en els cops, de manera que els jugadors no tenen tant control.

Pel que es refereix al reglament sobre aquests està establert que els seu pes ha d’oscil·lar entre els 4,64 i els 5,50 grams; la llargada de les plomes ha de ser d’entre 6,4 i 7 centímetres, però han de ser totes iguales; i el diàmetre del suro ha d’oscil·lar entre 2’54 a 2’86 cm.

Per altra banda, un aspecte important dels volants és precisament el seu vol, ja que segons les condicions ambientals (temperatura, humitat i alçada respecte el mar) aquest pot ser més ràpid o menys. Per això, hi ha diferents models de volant, per aconseguir que el vol d’aquest sigui adient en qualsevol condició. A més, també existeixen un seguit de normes per a provar el volant i distingir quin és el més adequat, aquesta consisteix en colpejar el volant per sota la cintura des del fons de la pista, i aquest ha de caure sobre les dos línees que hi ha al final de la pista. En els casos en què aquest les sobrepassa es diu que el volant va ràpid, i quan no hi arriba es determina que el seu moviment és lent. En aquestes ocasions es pot modificar la rapidesa del volant picant-lo, de manera que s’aconsegueix que vagi més ràpid o més lent.